Himne a Santa Joaquima de Vedruna

Em sona veure aquest quadre 

en algun racó del cole, 

però ara no sabria dir ón...

El recordeu, l'himne? nosaltres en vam fer un, també: ens vam inventar la lletra al compàs de la música de "Oh, Susanna!". 

Hi ha una altra entrada al blog per fer-vos-en memòria.


Però de moment, aquí tenim l’himne oficial: 

Alumnat de 2n d'ESO del col·legi Vedruna Vall, de Terrassa (2015)

A la nostra Catalunya

la terra que estimem tant
hi ha mil flors de tota mena
hi floreixen també els sants.
Tu, Joaquima de Vedruna,
n'ets un exemple prou clar
del que pot fer en una dona
la força de l'Esperit Sant.

Has conegut com nosaltres
el goig tan dolç d'una llar,
d'estimar germans i pares,
d'abraçar amics i companys.
I has sortit al camp a córrer
i has viscut a la ciutat
i has mirat vers les estrelles
i has anat al bosc i al mar.

Perquè del cor t'hi naixia
Mentre t'anaves fent gran
un desig que dia a dia
es tornava un ideal:
ser de Déu tota sencera,
donar-li la voluntat,
cercar sols de fer la seva
tal com Crist fins al final.

Soltera, casada i mare
o viuda en la soledat,
vas lluitar com dona forta
per fer el bé i per estimar,
fins consagrar-te sencera
a servir Déu i els germans,
i aplegar per eixa tasca
qui amb tu volgués treballar.

Filles tens ara que viuen
arreu del món estimant
servint com tu els ensenyaves
fent que el món sigui més sant.
Donem al Pare lloança
perquè en tu s'ha mostrat gran
i al Fill, que t'ha fet tan dòcil
a l'obra de l'Esperit Sant.

En tenim cinquanta...

Aquest any la majoria de nosaltres ha fet cinquanta anys.

Estem fetes unes dones, ja no som unes jovenetes, a no ser des del punt de vista d’una iaia, és clar… (recordo la meva àvia, que amb 89 anys parlava de les seves amigues com “les noies”).

Això de ser una noia se'ns ha acabat, i ja fa dies, també t’ho dic.

Un dia de setembre vaig rebre un missatge que em va fer moltíssima il·lusió. Resulta que la Lali Font i la Carme Navarro han pensat de fer un grupet de whatsapp per organitzar una trobada.  Quina idea més fantàstica!!!

Curiosament, el xat es va inaugurar més o menys com el curs escolar. Tornem de les vacances i ens trobem amb les amiguetes del cole. Què més es pot demanar? Només que quantes més siguem, millor…