El meu primer record de cole

Quan ma mare es va quedar embarassada de ma germana, em va portar a una guarderia al costat de casa perquè m’acostumés a anar a cole, i així quan la petita arribés, jo no pensaria que m’havia destronat del meu lloc com a filla única.

Amb la panxa i tota la pesca, va buscar un lloc ben a propet. Però quan va acabar el curs, vam anar totes dues al col·legi de les Carmelites, a demanar plaça pel setembre vinent.

Jo recordo aquell dia, encara tenia tres anys. A la porteria (entrant, a mà dreta) hi havia una petita sala de visites, i allà vam esperar que vingués la monja que ens va atendre. Tot feia olor a escola “de grans”, i em feia moltíssima il·lusió començar el curs al cole nou.

Vaig començar a segon de pàrvuls, el que ara seria P4. La foto mostra l’aula de primer de pàrvuls (P3), però pel vidre es veu una mica la classe de P4.

Tinc algun record d’aquell any. Ens feien fer unes fitxes amb rodonetes o ratlletes… i fins que havies acabat, no et podies aixecar de la cadira. Però si acababes, podies anar a jugar amb joguines que hi havia als prestatges.

A mi m’agradava moltíssim un encaix de fusta, amb animalons, o vehicles, no ho recordo. Cada dia volia jugar-hi, però era lenta en acabar la fitxa i no arribava mai a temps, sempre l’agafava alguna altra nena.

Després, la senyo deia “plegueu”, i tot anava al seu lloc.

Un dia, després del “plegueu”, vaig anar ràpidament a jugar uns segons amb el joc. I quan el tenia a les mans i començava a somriure pensant lo bé que m’ho passaria (ni que fos un momentet), la senyoreta em va enganxar i em va castigar. I mai més vaig tenir l’oportunitat de jugar-hi, sempre estava ocupat per algú altre.

A casa, aquest joc no va entrar mai. Però quan vaig tenir l’Andrea, la meva filla gran, el primer que li van portar els reis sabeu què va ser???

¡Pues eso!