Un dia la senyoreta Maria (Vallès) va
fer-nos escriure una redacció.
L’endemà va demanar a algunes alumnes que
llegissin en veu alta, i la Margarita Arbós havia fet una cosa molt curta, alguna
cosa semblant a: “El perro llegó y se puso a comer”.
La senyo li va dir que això no era una
redacció, perquè una redacció és una mica més llarga i no una sola frase. A
més, una redacció explica una història.
La Marga li va respondre que allò era
una redacció i va argumentar que era tota una història, perquè hi havia un gos
que estava en un altre lloc, va venir i es va posar a menjar, i ella (la Marga)
ho havia explicat. I que la història acabava així, i no havia d’escriure res
més d’aquell gos.
Totes ens vam posar a riure, i a la
senyoreta li va tocar acceptar que tenia la seva part de raó. Això sí: el
següent dia que va demanar una redacció, va dir “Arbós, espero que aquest cop
la teva redacció ocupi al menys mitja pàgina”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Totes vam passar juntes els anys més tendres de la nostra vida.
Per això la teva opinió és molt important...